Una trentena de persones van trobar-se dimecres al vespre a la falda de Sant Jeroni de la Murtra en la segona sessió del cicle Converses sota la Figuera, convocat pel projecte cooperatiu d'enocultura Vall de Betlem. En aquesta ocasió, el diàleg, de nou moderat pel periodista Oriol Lladó, va permetre connectar amb la realitat del Priorat, una comarca malconeguda i excessivament simplificada, a través de les veus de dues de les seves escriptores més interessants, Roser Vernet i Júlia Viejobueno. Totes dues van compartir una visió crítica i inspiradora del món rural, del lloc i del compromís amb la natura i la vida com a acte polític. La mirada de Vernet i Viejobueno en realitat encaixa bé amb el projecte amfitrió de la Vall de Betlem, malgrat els quilòmetres que aparentment separen el Barcelonès i el Prioriat.

Els llibres de Vernet (Lo mig del món) i Viejobueno (Quedar-se al tros) són, com les seves autores, inclassificables. I això, lluny de ser un inconvenient, és un elogi en un moment històric en què els algoritmes demanen etiquetes clares i categories tancades. Aquests llibres barregen dietari, assaig, poesia, memòria i reflexió política. Són, ja des de la seva forma, una aposta valenta per pensar fora dels marges, per escriure des del lloc i no des del que s’espera que sigui “el lloc”. Roser Vernet, escriptora, traductora i activista cultural vinculada a Falset i al Priorat, ha dedicat bona part de la seva trajectòria a dinamitzar el territori des del Centre Quim Soler i altres projectes col·lectius. Amb una veu inconfusible, va reivindicar una manera de fer cultura que parteixi de les complicitats, que “acomboiï la gent”, una expressió que el públic va acollir amb somriures i complicitat. “Les petites batalles sí que serveixen”, va afirmar. “Moure’s canvia les coses”. Amb Lo mig del món, Vernet construeix una obra que beu de la terra i de les persones que l’habiten, que parla del lloc com a espai viscut, estimat i defensat.

Júlia Viejobueno Cavallé, nascuda a la Figuera el 1994 i graduada en Estudis Literaris per la Universitat de Barcelona, va decidir el 2017 tornar al poble i fer-se pagesa. A Quedar-se al tros, llibre que beu del seu retorn a la terra familiar, reflexiona sobre la crisi climàtica, el despoblament i la vulnerabilitat de la pagesia. “La manera com vivim, com decidim viure, és política”, va defensar. I va reclamar un futur possible per a les explotacions petites, com la seva, que entenen la terra no com un recurs, sinó com un vincle.

Aquesta dimensió política, present en els dos llibres, va ser un dels fils centrals de la conversa en què, en realitat, es va parlar molt de política, encara que no de la manera com l'acosumem a seguir en els mitjans de comunicació. Per tant, lluny de la política de declaracions i contradeclaracions, i més a prop d'una política entesa com a forma de vida: com consumim, com produïm, com recordem, com tenim cura del nostre entorn. I va ser especialment significatiu que aquestes paraules es diguessin en una vinya —la de Vall de Betlem— que és, també, un assaig de continuïtat i de recuperació. Un projecte cooperatiu que, com els llibres de Vernet i Viejobueno, parla del lloc, de l’arrel, però ho fa mirant endavant, amb accions concretes en forma de llavor.

‍

La jornada va incloure també la presentació dels vins de la darrera verema: Maleses (garnatxa blanca), La Murtra (malvasia de Sitges) i la novetat d’aquest any, La Miranda, amb sumoll i macabeu. 

‘Converses sota la Figuera’, que ja s’ha consolidat com un espai de cultura reposada, clourà dijous vinent amb una nova sessió protagonitzada per Josep Maria Mallarach, un dels pensadors més respectats del país a l’hora d’encreuar natura, espiritualitat i cultura.

‍