La veu i la llarga experiència de Josep Maria Mallarach van cloure ahir la tercera i última sessió del cicle Converses sota la Figuera, impulsat pel projecte cooperatiu Vall de Betlem. L’acte, com tot el cicle, va ser moderat pel periodista Oriol Lladó i va tenir lloc a l’ombra fresca d’una figuera i amb la vinya com a teló de fons, a la falda de Sant Jeroni de la Murtra.

Mallarach (Olot, 1955) és una de les veus més sòlides i singulars en la intersecció entre natura, cultura i espiritualitat al nostre país. Geòleg de formació, amb estudis a la UAB, la Indiana University i un doctorat en biologia ambiental per la Universitat de Navarra, és consultor ambiental amb més de trenta anys d’experiència, ha treballat per institucions públiques i ONG d’àmbit internacional, i ha deixat empremta en la gestió dels espais naturals protegits de Catalunya. Va ser el primer director del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i ha estat membre actiu de la Comissió Mundial d’Àrees Protegides de la UICN. També presideix l’Associació Silene, centrada en la promoció del patrimoni espiritual de la natura, i ha estat assessor del monestir de Poblet en la seva transició ecològica. A https://www.mallarach.cat/ podeu ampliar el seu perfil professional i accedir i ampliar la seva manera d’entendre la natura i la cultura. 

A Converses sota la Figuera, Mallarach va compartir una reflexió rica i oberta que va partir d’una convicció, ben oportuna a pocs metres del monestir de Sant Jeroni de la Murtra i de la Cartoixa de Montalegre (encara en actiu): el model de vida de moltes comunitats monàstiques europees pot aportar lliçons valuoses al nostre món contemporani. En el seu entendre, cal recuperar formes de vida que posin el territori al centre, defugint els monocultius (també de pensament) i que integrin valors com la frugalitat, l’equilibri vital i la governança compartida. “La pobresa, entesa com a frugalitat, no és misèria”, va afirmar. “És una manera de viure amb el necessari”, i això la connecta directament amb idees contemporànies com el decreixement, l’autosuficiència i la sostenibilitat, que malgrat és una etiqueta s’ha anat buidant de contingut “ens parla de durabilitat”. Salut, bellesa i permanència, va sintetitzar agafant les paraules de l’economista E.F.Schumacher, quan li van preguntar sobre les tres claus per a una bona gestió del territori.  

La conversa va girar al voltant d’aquestes comunitats que, segons Mallarach, no només gestionaven el territori amb cura, sinó que van contribuir a preservar-lo durant segles. “No és casual que molts dels indrets naturals millor conservats coincideixin amb antics espais monàstics”, va dir. “Un monestir és molt més que un edifici: és una manera d’articular la vida, un sistema viu”. Va ser especialment estimulant la connexió que va establir entre aquests valors i iniciatives contemporànies a Badalona, com el projecte de vinya de la Vall de Betlem o el Conreu Sereny, que va citar com a exemples vius de recuperació d’una relació profunda i sostenible amb la natura. “Iniciatives com aquestes haurien de ser molt més presents i rebre molt més suport”, va defensar amb vehemència.

L’acte es va enriquir amb un diàleg viu amb el públic, en què també van emergir referències a les cultures comunals i a altres formes històriques de gestió col·lectiva del territori. La capacitat de Mallarach per vincular ciència, espiritualitat i pràctica quotidiana va ser una de les claus de la sessió.

Amb aquesta sessió es tanca el primer cicle de Converses sota la Figuera, que ha portat durant tres dijous consecutius, a l’espai cooperatiu de la Vall de Betlem, tres veus rellevants que han abordat, cadascuna des del seu àmbit, qüestions centrals del nostre present i futur: Rosa Rodon, cap de gastronomia del diari ARA, en una defensa d’un periodisme gastronòmic crític; Roser Vernet i Júlia Viejobueno, amb una mirada valenta sobre el món rural i el compromís vital com a acte polític; i finalment Josep Maria Mallarach, amb la seva mirada radical i serena de reconciliació entre natura i cultura. 

‍